Aquesta setmana s’ha publicat la llista de grans fortunes de Forbes. A Catalunya hi ha vint-i-nou grans fortunes, de les quals nou son mil milionaries, i amassen quasi 20.000 milions d’euros. A tall d’argument populista i amb l´únic ànim de dimensionar la quantitat, això és equiparable al que gasta la Generalitat en Salut anualment, al dèficit fiscal que pateix Catalunya cada any o al tresor que va perdre el galió espanyol San José quan va naufragar l’any 1708. En definitiva, hi ha una gran quantitat de diners a mans de catalans rics, però, hi ha rics catalans? Hi ha rics que pensin en Catalunya? Hi ha rics que segueixin contribuint amb la idea de fer país? Existeixen rics que destinin recursos a repensar Catalunya?
Al llarg de l’últim segle, la societat i el teixit empresarial s’ha transformat. A diferencia del que ha passat al País Vasc, moltes empreses catalanes s’han acabat venent o fusionant amb grans corporacions que no mantenen els centres de decisió aquí ni es senten particeps de la nostra comunitat malgrat enforteixen el teixit productiu local. ChupaChups, Nocilla, Nutella, Donuts, Royal o Codorniu són algunes de les marques d’origen català del sector alimentació que es troben en aquesta situació però també Gas Natural, Inmobiliaria Colonial, Vueling o Glovo han seguit el mateix patró. Aquest afebliment patrimonial juntament amb la desconexió latent entre aquests grans empresaris i les iniciatives de país han afeblit el teixit associatiu, econòmic i polític català. Queden lluny referents del mecenatge com Pere Mir, que va invertir més de 120 milions d’euros en el sector biomèdic, o Antoni Vila Casas recolzant l’art. Alhora, cada cop és més difícil que entitats amb ànima de construcció nacional puguin obtenir recursos per fins tant nobles com reforçar la llengua catalana, impulsar la cultura en català o estudiar i repensar el país que volem.
És noble i lloable que a casa nostra hi hagi rics. De fet, demostra moltes de les virtuts que tenim com a poble i ens reafirma en els valors de l’esforç, els sacrifici o el treball. Ara bé, el país necessita més rics catalans.
Comments