FÒRUM DEMÒCRATA
“Escoltem” per ser l’escola de formació del nou catalanisme; perquè la seva actualització requereix conèixer la realitat del país, debatre amb experts i amb els afectats per cada problemàtica.
“Pensem” perquè hem d’esdevenir el laboratori d’idees del nacionalisme; per oferir respostes nacionalistes als reptes de les dècades vinents.
“Fem país” perquè hem de convertir-nos en un grup de pressió del nou catalanisme; per influir sobre els líders presents i futurs que transformaran el país.
“El catalanisme ha estat encapsulat en projectes polítics i li aniria bé prendre l'aire en debats no condicionats per la competició electoral.”
Dr. Xavier Arbós, 2018
100+
Membres
50+
Actes i col·loquis
6
Plens nacionals
25+
Articles a mitjans locals i nacionals
2
Propostes no de llei al Congrés dels Diputats
L'ORIGEN DEL FÒRUM
El catalanisme actual té uns referents filosòfics que vénen de lluny i que vàren formar els seus postulats en un context molt diferent de l’actual. D’ençà a aleshores, el país ha viscut de l’herència ideològica i de la inèrcia econòmica, fet contrastable amb la manca de lideratges i la falta d’espais de relexió durant els últims 40 anys.
%20Illustration%20joseppuigros%204.jpg)
Quan Vicens Vives va escriure “Notícia de Catalunya” l’any 1957, l’economia catalana era preeminentment agrícola i industrial. L’il·lustre gironí assenyalava que la riquesa del país es basava en els menestrals i en la seva mentalitat de “la dedicació a la feina, el culte per les virtuts econòmiques, el decantament pràctic de la vida i la limitació d'horitzons.” Avui, la cultura de l’esforç, la proactivitat de la iniciativa privada i la feina com a mitjà de progrés estan en entredit.
%20Illustration%20joseppuigros%203.jpg)
Quan Paco Candel escrivia el seu “Els altres catalans” l’any 1964, el 42% de la població havia nascut fora de Catalunya i cridava a la integració com a eina de coesió social i nacional. Avui dia, aquesta gent i els seus fills representen —representem— més del 60% del país. A més amés, en les darreres dues dècades hem rebut una nova gran onada migratòria de gent vinguda de 140 països diferents, arribant a representar més del 20% de la població del país.
%20Illustration%20joseppuigros%201.jpg)
Quan Trias Fargas va pronunciar el discurs “El preu de la llibertat” per l’obertura del curs universitari 1975-1976, parlava des del convenciment que calia eixamplar la intervenció estatal en l’economia i que calia crear un gran estat del benestar sense patir pels efectes que això tindria sobre la llibertat. Deia: “Está claro que en materia económica hace falta en España igualar mucho, rumbo a la justicia social, sin que corran peligro, ni la libertad, ni siquiera los incentivos al trabajo, ni tampoco la eficacia del sistema. En nuestro país podemos movernos tranquilos hacia la nivelación económica de los ciudadanos sin temor a poner en peligro, en mucho tiempo, otros aspectos —el político, el social— del problema.” Avui, tenim un Estat del Benestar consolidat i el pes del sector públic en l’economia supera ja el 50%.
%20Illustration%20joseppuigros%202.jpg)
Quan el President Pujol pronunciava el següent discurs l’any 1983: “Nosaltres estem sempre molt amenaçats per aquest gran gegantisme barceloní. Per altra banda, no seria just no dir que l'existència d'una gran capital, com és Barcelona, és un fet que té molts aspectes positius per Catalunya. (...) Penseu en la força enorme, (...) cultural, política, social i econòmica que és una gran capital. Però al costat d’això, és cert que també és una amenaça (...). Catalunya no viurà si, al final, aquesta mena de gran pop barceloní ho xucla tot. Catalunya necessita la riquesa de les seves comarques” el país tenia el 52% de la població concentrada a l’àmbit metropolità. Avui, la població en aquesta regió representa el 42% del total de Catalunya però el 55% del PIB.
El nacionalisme viu un estancament filosòfic important. Cal que tornem a fer aquest exercici col·lectiu de reflexió perquè el catalanisme recuperi aquesta situació hegemònica al país. No renunciem als autors citats amb anterioritat com tampoc a Valentí Almirall, Prat de la Riba o Eugeni d’Ors, sobre els quals s’ha basat el catalanisme al llarg del darrer segle. La nostra voluntat és generar idees, però també és remoure les consciències i el debat entre tots aquells que s’identifiquin com a catalanistes. Volem actualitzar el nacionalisme amb nous postulats i propostes que s’adaptin al país i a les idees d’avui dia i que donin resposta als reptes presents i futurs.
