El català: eina de cohesió social a Catalunya
Els darrers anys el català està vivint una situació de retrocés en el seu ús. Especialment greu és la situació a l’àrea metropolitana amb un ús del català d’entre el 5 i 13%.
Aquests darrers dies la situació s’ha agreujat, amb la imposició del Tribunal Superior de Justícia del 25% de les assignatures en castellà. Una decisió que bypassa la sobirania del Parlament i introdueix una mesura que preveia la reforma educativa de 2013 del ministre Wert.
Però no és l’únic àmbit alarmant. Ho estem veient en el debat sobre les plataformes audiovisuals o en el món de la cultura en general, on el català perd terreny.
També en l’àmbit de la justícia, on només el 5% de les sentències es redacten en català. O amb l’anunci aquesta setmana que el BOE deixarà de publicar-se en català per primer cop des de 1998.
La immersió lingüística ha representat un consens de país durant molts anys. Darrerament i cada cop més, però, els partits que defensen una unitat centralitzada i centralista de l’Estat, esmercen més esforços en laminar el consens del model d’escola catalana, amb la llengua catalana com a llengua vehicular. A això cal sumar-hi la manca d’acció i sensibilitat que els governs successius de l’Estat han demostrat vers les llengües que no fossin el castellà, en una línia de treball polític homogeneïtzadora.
Però, per altra banda, ERC i els seus socis de la Generalitat, s’han mantingut passius en la defensa del català durant massa temps. Celebrem l’anunci de noves mesures del govern Aragonès i la mostra d’unitat davant aquesta ofensiva de confrontació lingüística, malgrat creiem que arriba tard. Esperem, però, que fructifiqui i des del Fòrum Demòcrata treballarem perquè així sigui.
La llengua catalana, com deia la socialista Marta Mata, és i ha sigut una llengua d’acollida. Ja des de les polítiques lingüístiques dels primers governs de la Generalitat el català ha significat un ascensor social per a moltes famílies, que han pogut tenir accés a una formació que ha obert les portes als seus fills a millors expectatives laborals.
Cal ser més proactius en blindar la llengua, amb un nou marc jurídic català i amb una llei orgànica estatal que protegeixin l’ús del català, alhora que en permetin i fomentin la seva promoció.
